Colles de Campaners....Colles d'Amics

Hui en dia que tenim a les nostres terres una gran varietat de Colles Campaneres, es podem fer la reflexió següent: Quina relació hi ha entre els membres d'una colla?

Personalment defense una postura que em vaig ensenyar farà cosa d'un any, aquells dies 24 i 25 de maig, en que per primera vegada vaig visitar als germans de la Colla de Campaners d'Ontinyent en la solemne festivitat del Cos i la Sang de Crist, "Corpus Christi". Aquells dies el que més em va marcar, sincerament, va ser la relació d'amistat entre els membres de la colla, i el tracte que vaig rebre.

Allò em va fer veure que en una Colla ja siga del que siga- no necessàriament de campaners- ha d'anar la relació d'amistat per damunt de tot, per damunt de tot ser una colla d'amics i no tocar campanes sols, sinó relacionar-se compartir vivències, emocions, sentiments, estar ahi sempre per a qualsevol cosa.



La meua passió des de xicotet han sigut les campanes. Però quan em vaig clavar en el món de les colles el setembre del 2007 quan via e-mail em vaig posar a parlar amb el meu estimat amic Ximo, vaig anar descobrint que no eren campanes en el que em trobava, sinó amb una série de vertaders amics als que estime de tot cor i em senc afortunat de tindrer i als que espere no perdre mai.



A tots eixos amics dirvos que vos estime de tot cor, i dirvos que em teniu per al que voleu i que ma casa es casa vostra, les meues coses són les vostres coses.

Com diu l'amic Ximo, no son campanes el que toquem sinó la veu de Déu que proclamem, i gràcies a la qual em senc una persona feiç i afortunada.